Les dades observades a les xarxes de control de la Confederació Hidrogràfica del Segura, tant de qualitat com de quantitat, s'utilitzen per calibrar els resultats dels models.
DSS
L'objectiu principal del sistema d'informació de suport a la decisió és integrar totes les dades obtingudes mitjançant el sistema de monitorització contínua, mostrejos in situ i mostrejos remots (mesura 8.1), la caracterització hidrogeològica i de contaminació difusa de la conca vessant (mesura 8.2), i la modelització dels processos biogeoquímics i la seva efecte en la biota. El flux de dades produït dins de les mesures 8.1 i 83 sestablirà des de la plataforma digital desenvolupada dins de la mesura 8.1. Un cop recollida la informació, aquesta eina ajudarà a convertir-la en informació útil que ajudi a la gestió, ia l'avaluació contínua de les actuacions implementades a la conca vessant ia la llacuna del Mar Menor, per conèixer l'efecte combinat en la reducció de les diferents pressions i en la millora de l'estat de la llacuna. Aquesta avaluació ha de ser prospectiva per poder decidir sobre mesures addicionals a prendre.
Modelització hidrològica integral de la conca vessant al Mar Menor
MODEL ECOHIDROLÒGIC SWAT+ GWFLOW
Simulació del balanç hídric tant superficial com subterrani del compte vessant al Mar Menor.
Després del calibratge se simularan diferents escenaris d'aplicació de les mesures del MAPMM i se n'avaluarà l'eficàcia en la reducció de pressions.
Modelització hidrodinàmica de la llacuna costanera del Mar Menor
MODEL TRIDIMENSIONAL DE CIRCULACIÓ OCEÀNICA SYMPHONIE
La dinàmica del Mar Menor es reprodueix mitjançant el model SYMPHONIE, que permet simular la circulació interna de la llacuna, la seva estratificació i els intercanvis amb el Mar Mediterrani.
MODEL BIOGEOQUÍMIC ECO3M-S
Aquest model s'acobla amb el model físic tridimensional de circulació oceànica, i simula la circulació, la termodinàmica i els cicles biogeoquímics a l'oceà l'eina que s'utilitza és el programari ECO3M-S.
Quins escenaris es plantegen als models
El DSS del Mar Menor és una eina que integra els resultats de simulacions de models matemàtics basats en diferents escenaris.
Atès que s'ha demostrat que els fenòmens de degradació a la Mar Menor estan vinculats a l'aportació de pluges i esdeveniments torrencials, per a aquest DSS s'han definit dos escenaris principals, el primer basat en l'aplicació de les mesures del MAPMM a diferents subescenaris de precipitació i un segon escenari d'aplicació potencial d'altres mesures complementàries independents dels fenòmens climàtics.
Quines dades es modelitzen
Dades obtingudes de les xarxes de control dels organismes competents, que identifiquin les pressions antròpiques que han posat en risc el valor i la continuïtat dels ecosistemes del Mar Menor, com ara l'excés de nutrients i de matèria orgànica.
Quins models es fan servir
El DSS del Mar Menor integra dos grans blocs de modelització que representa de manera conjunta el funcionament de la conca i de la llacuna
S'empra el model ecohidrològic SWAT per a aigües superficials integrat juntament amb GWFLOW per a les subterrànies.
El model d'aigües superficials té l'objectiu de quantificar el flux que arriba al Mar Menor, en règim natural. Per fer-ho, s'utilitza l'eina hidrològica que simula com l'aigua, el sòl i els nutrients que es mouen a la conca.
Permet avaluar limpacte de lús del sòl, les pràctiques de maneigs i escenaris de precipitació. SWAT proporciona resultats com cabals i escolament en rius, erosió del sòl, transport de sediments, pèrdues de nutrients (nitrogen i fòsfor), qualitat de les aigües (incloent contaminants i pesticides) i l'efectivitat de mesures de conservació i maneig agrícola.
El model d‟aigües subterrànies té com a objectiu quantificar i analitzar el transport de nitrats a través de les aigües subterrànies al Mar Menor. El model a utilitzar és el GWFLOW que és un mòdul acoblat a SWAT, i simula el flux d‟aigua subterrània en tres dimensions dins d‟una conca.
Permet representar com l'aigua es mou sota terra, com interactua amb els rius i com respon a canvis a terra, clima o extraccions d'aigua. Ajuda a entendre nivells freàtics, recàrrega d'aqüífers i possibles impactes a la disponibilitat d'aigua subterrània.
S'utilitzen dos models integrats de modelització de processos hidrodinàmics i biogeoquímics a la llacuna.
- El model de processos hidrodinàmics . S'utilitza el model SYMPHONIE, que simula el moviment de l'aigua, la barreja vertical i els intercanvis amb el mar Mediterrani i permet obtenir una representació detallada i realista de la circulació interna de la llacuna, la seva estratificació i la resposta hidrodinàmica davant de diferents forçaments atmosfèrics i oceànics.
El model de processos biogeoquímics té com a objectiu simular els mecanismes naturals mitjançant els elements químics essencials que circulen i es transformen entre la biosfera, la geosfera, la hidrosfera i l'atmosfera. Aquests processos controlen com els nutrients es produeixen, transformen i transporten als ecosistemes de la Llacuna.
S'utilitza l'eina ECO3M-S que s'acobla amb el model físic tridimensional de circulació oceànica i simula la circulació, la termodinàmica i els cicles biogeoquímics a l'oceà.